Mnemosine

Vídeo i fotografies de la presentació a Igualada de "Postals d'oblits"

2011-04-18T00:57:00.000-07:00

El dissabte dia 16 d'abril de 2011 es va fer a Igualada la presentació de Postals d'oblits, a la Sala Joan Brossa de la Biblioteca Central de la capital de l'Anoia.

Hi intervingueren l'autor (Heribert Masana), Àlvar Imbernon i Lluís Segura.

Unes trenta persones assistiren a l'acte.

Alguns dels elements del bestiari que s'exposaren a la mateixa biblioteca.

Vídeo de la presentació

Primera part

Segona part

Tercera part

Presentació de "Postals d'oblits"

2011-03-02T10:11:00.000-08:00

Postals d'oblits,

obra d'Heribert Masana i soler,

es presentarà el dissabte 16 d'abril de 2011
a les 12:00h del migdia,

a la Biblioteca Central d'Igualada
(Plaça de Cal Font)

Imatge de la portada: Drac de Piera. Arxiu Ramon Saumell.

Primera edició: juny de 2010

PRÒLEG (Frgament)

Postals d’oblits és un camí de la festa llunyana en unes comarques concretes. És un itinerari que va esbossant, poc a poc i amb humilitat, uns horitzons històrics de les festes populars, enfocant-se vers l’engrescador holograma oníric dels dracs, diables i grups d’animació i cercaviles que van encendre de colors els carrers i places de pobles i ciutats durant aquells anys de finals dels 70 i inicis dels 80 en els territoris compresos a cavall de les comarques de l’Anoia, nord de l’Alt Penedès, la Baixa Segarra i la Conca de Barberà, centrant-se, sobretot, en els dracs construïts en el període de 1978 a 1984, en els dos grups d’animació pioners a l’Anoia com són Gralla i Gresca Fresca i, finalment, en el Drac i Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona com a exponents històrics i tradicionals d’aquests territoris.

El tractament de les postals és paisatgístic sobre unes «subcomarques», ja que en el nostre entendre de poble, són plenament comarques, petites, però universals. Aquest tractament paisatgístic dóna relleu artístic i lumínic a una determinada època on l’expressió de les festes populars i del folklore eren espontànies, molt engrescades i il·lusionistes, amb tot el bon sentit de la paraula, com també les podríem definir de càndides, èpiques… La voluntat d’aquest treball només és la de donar un ventall documental i gràfic, tractat amb aquest sistema, ja apuntat anteriorment, de postals paisatgístiques, vivencials, històriques, com també de records i d’oblits, un ventall, dèiem, per, almenys, intentar oferir uns camins d’interpretació d’uns moments determinants en uns llocs molt concrets, així com per deixar constància de certs aspectes de la Festa i dels seus protagonistes en aquests contexts històrics i territorials.

La documentació trobada, buscada, remenada, perseguida va sorgint i va enfocant i complementant aquells miratges viscuts, els quals serveixen com a contrapunts poètics i introductoris. Per tant, tot plegat es converteix en un apassionant viatge per aventurers, on tot té una relació, on tot mena cap a uns camins i d’aquests en sorgeixen altres… i, quan es mira enrere, es veu que res ja és el mateix i que tot es mira a partir d’aquest petit «paradís» perdut d’aquells anys i d’aquests territoris. I parlant amb la gent d’aquella època, els qui han sigut testimonis de la festa i col·laboradors d’aquest treball, veus com s’omplen i els ulls s’espurnegen, i tots diuen que eren altres temps…, però segur que, si poguessin, els tornarien a viure. Ells són els autèntics protagonistes d’aquestes postals, conjuntament amb tots aquells dracs de cartró o de roba i amb tots aquells paisatges escollits. Sense tots ells no seria possible aquest somni.

Heribert Masana i Soler

Fer les cartes

2011-02-26T02:36:00.000-08:00

　　
Mnemosine, 50
© Antoni Clapés & Carles Hac Mor
© d’aquesta edició: Emboscall
ISBN: 978-84-92563-34-0
Primera edició: gener de 2011
96 pàg.

«Fer les cartes: mesclar-les i repartir-les als jugadors» –segons que es pot llegir al DCVB. Això és el que han tractat de fer Antoni Clapés i Carles Hac Mor, després d’haver publicat dos volums de Converses (l’un qüestionant l’altre) fa quatre anys. Aquí, en comptes de fer preguntes directes que demanaven una resposta, també, directa, ens hem creuat, durant quatre mesos, vuit cartes cadascun.

El resultat són aquestes pàgines que ara veuen la llum en forma de llibre. S’hi observarà intercanvi de parers, mescles de punts de vista, qüestions que mai no es tanquen, temes a penes insinuats, teories que no s’acaben de perfer mai... tota una escriptura feta a raig, que només ha estat revisada a l’hora de dur-la a impremta, per polir-ne puntuació o errors mecanogràfics...

Un volum que només pretén que el lector el prengui com a punt de partida per fer-se –si vol– les mateixes preguntes que aquests dos poetes s'hi fan. Un volum que vol ser una esgrima «amateur», una manera divertida de raonar: «Se moquer de la philosophie, c’est vraiment philosopher» (Pascal).