Tota la informació sobre aquesta col·lecció d'Emboscall,
on s'apleguen llibres d'assaig, viatges, memòries...
divendres, 9 d’octubre del 2015
La literatura com a acció i reflexió
La literatura com a acció i reflexió
Text llegit en la presentació de l'obra De
sèver i de quars, de Miquel-Lluís Muntané, a Girona (8 d’octubre de 2015, a
la Casa de Cultura)
Cartell de la presentació
Crec que Miquel-Lluís Muntané és el paradigma d’autor dels que
fan de vida i literatura una unitat indestriable, perquè en el seu cas l’una
fonamenta l’altra. És a dir, la vida es nodreix de la literatura tant com la
literatura de la vida. Hi ha autors en què aquesta relació es dóna sobretot en
un sentit, de la literatura cap a la vida, o a la inversa, de la vida cap a la
literatura: els uns, contemplatius, fan d’allò viscut font d’inspiració
literària, mentre que els altres construeixen la seva obra enfront del món, en
una relació interactiva. La diferència principal entre aquestes poètiques
radica en la temporalitat en què es materialitzen: des del perfet o des de la immanència.
Reflexió i acció, doncs, són dos enfocaments que determinen sovint dues
actituds vitals molt diferenciades. Són rars els casos com els de Muntané,
capaços de conjuminar tan sostingudament i productiva ambdues actituds.
De sèver i de quars,
el llibre que presentem avui aquí, és una mostra perfecta del que vull dir. El
subtítol d’aquesta obra, “apunts memorialístics”, ens dóna una precisa
informació de la gènesi i intencionalitat de l’obra: l’acció (“apunt”) i la
reflexió (“memòria”) formen una unitat en un recorregut que és alhora
descripció mundana i autoretrat. Perquè l’obra, per bé que té en la base la
descripció de fets històrics viscuts per l’autor, transcendeix el relat objectiu
a través del punt de vista –el posicionament moral– del narrador, la qual cosa
és el que, al final, ens en dóna la mesura exacta, que va més enllà d’allò
històric per a instal·lar-se en una dimensió poètica, intemporal.
Miquel-Lluís Muntané
Es tracta d’un treball literari que no pretén de cap manera
idealitzar la pròpia biografia, sinó que vol fer-ne un objecte artístic
autònom, que valgui per ell mateix com a font de gaudi estètic. El llibre
admet, com a obra construïda que és, múltiples nivells de lectura, en la base
dels quals hi ha, és clar, el relat dels fets: aquí hi ocupa un lloc destacat
l’activitat literària de l’autor, tot i que no és el tema principal. No ens
sorprèn que Muntané enceti el llibre relatant experiències de lectures
primerenques, la literatura ja des de bon començament imbricant-se amb la vida.
Hi anem trobant referències a les moltes activitats literàries, que, més enllà
de la creació en si, ha realitzat Muntané, les quals l’han vinculat amb
associacions d’escriptors, revistes literàries i editorials. Empreses que han
forjat la nostra història literària més recent: AJELC, plataformes de difusió
com la revista “Saba poètica”, les editorials Dalmau i Columna..., sense
oblidar el tracte i reivindicació d’autors de generacions anteriors, com Miquel
Arimany, perquè Montané té molt viva la consciència de pertinença a una
determinada tradició cultural.
Per la seva intrínseca qualitat literària, per l’alt grau de
consciència històrico-social i per la seva enorme dedicació activista, que un
autor com Miquel-Lluís Muntané vulgui aportar la seva obra a un projecte en
certa mesura ex-cèntric com emboscall és una satisfacció, alhora que suposa un
repte d’exigència. És un premi que ens obliga a millorar. Un premi en tant que
suposa el reconeixement d’algú que coneix profundament i directa el teixit
socioliterari del nostre país, i que ens aporta visibilitat, dignificant-nos. Això
ens obliga a esmenar-nos en fer la nostra feina, que és posar l’obra a
disposició del públic amb la màxima cura i amb suficient eficàcia. Ja el 2012
vam poder publicar el llibre de poemes en prosa de Miquel-Lluís Muntané Hores tangents, i en aquella ocasió per
raons diverses que al cap d’uns mesos ens van portar a un període d’inactivitat
no vam poder acabar de respondre adequadament; per això, que hagi reiterat, poc
després de la represa de la feina, la seva confiança envers el nostre projecte
ens omple de satisfacció i ens encoratja, tant com ens fa apreciar i agrair la
seva generositat.
Jesús Aumatell, Miquell-Lluís Muntané, Fèlix Martí i Maria Dolors Reig van intervenir en la presentació.
Permeteu-me que en aquest punt faci un breu excurs per exposar
molt sintèticament la gènesi i evolució d’emboscall, ja que és probable que
molts dels presents no en sapigueu massa cosa: va néixer a Vic la primavera de
1998, i es dreçà sobre dos puntals, un d’ordre pràctic: l’autoprducció dels
tiratges combinant els sistemes informàtics amb l’acabat manual; i un altre
d’ordre socioliterari: oferir una plataforma de projecció a la literatura
local, aleshores molt mancada d’iniciatives d’aquest tipus. La bona acollida de
la proposta, sumada a la lleugeresa de la infraestructura necessària per
sostenir-se, va permetre’n la continuïtat molt més enllà del que el seu
promotor (jo mateix) mai hauria pogut preveure. Per la flexibilitat de les
seves característiques, emboscall va poder anar-se adaptant al llarg dels temps
als canvis derivats del context econòmic i sociocultural, obrint-se, més enllà
de l’àmbit local al nacional, perquè amb el temps han sorgit d’altres
plataformes similars que contribuïen a donar cobertura a aquell propòsit
inicial. Amb tot, la crisi que he esmentat suara i que cap al 2012 ens va
portar a un període d’inactivitat, és en bona part conseqüència d’aquests
canvis, ja que semblava que davant del nou paradigma de difusió de la
literatura que s’havia imposat al llarg del primer decenni del nou segle, calia
una reformulació del projecte inicial, cosa que jo no havia estat capaç de fer.
La represa, a principis de 2014, d’emboscall té com a objectiu inserir-se en
aquest nou context amb un catàleg de qualitat i divers, que pugui interessar
per tant un públic ampli.
L’obra de Miquel-Lluís Muntané s’afegeix, doncs, a un
catàleg ric en autors i obres, en tant que inclou noms tan diversos com Felip
Cid, Pilar Cabot, Jaume Sisterna, Rosina Ballester, Manel Queralt o Ricard
Mirabete, o JMa Uyà, Àngel Rodríguez i Joan Josep Camacho Grau, per esmentar-ne
alguns de vinculats a les comarques gironines. Creiem que en el context que
se’ns imposa després dels daltabaixos socioeconòmics dels darrers anys, on la
cultura ha vist minimitzat el seu rol, és primordial reivindicar-ne la
necessitat, no en tant que objecte de consum, sinó com a activitat
imprescindible per a la salut social. En això la literatura, que és l’art de la
paraula, l’instrument que ens permet comunicar-nos, té un paper crucial, i comptar
amb autors de la projecció i rellevància de Miquel-Lluís Muntané ens ajuda a
traslladar-ho al públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada