La literatura com a acció i reflexió

La literatura com a acció i reflexió

Text llegit en la presentació de l'obra De sèver i de quars, de Miquel-Lluís Muntané, a Girona (8 d’octubre de 2015, a la Casa de Cultura)

Cartell de la presentació

Crec que Miquel-Lluís Muntané és el paradigma d’autor dels que fan de vida i literatura una unitat indestriable, perquè en el seu cas l’una fonamenta l’altra. És a dir, la vida es nodreix de la literatura tant com la literatura de la vida. Hi ha autors en què aquesta relació es dóna sobretot en un sentit, de la literatura cap a la vida, o a la inversa, de la vida cap a la literatura: els uns, contemplatius, fan d’allò viscut font d’inspiració literària, mentre que els altres construeixen la seva obra enfront del món, en una relació interactiva. La diferència principal entre aquestes poètiques radica en la temporalitat en què es materialitzen: des del perfet o des de la immanència. Reflexió i acció, doncs, són dos enfocaments que determinen sovint dues actituds vitals molt diferenciades. Són rars els casos com els de Muntané, capaços de conjuminar tan sostingudament i productiva ambdues actituds.

De sèver i de quars, el llibre que presentem avui aquí, és una mostra perfecta del que vull dir. El subtítol d’aquesta obra, “apunts memorialístics”, ens dóna una precisa informació de la gènesi i intencionalitat de l’obra: l’acció (“apunt”) i la reflexió (“memòria”) formen una unitat en un recorregut que és alhora descripció mundana i autoretrat. Perquè l’obra, per bé que té en la base la descripció de fets històrics viscuts per l’autor, transcendeix el relat objectiu a través del punt de vista –el posicionament moral– del narrador, la qual cosa és el que, al final, ens en dóna la mesura exacta, que va més enllà d’allò històric per a instal·lar-se en una dimensió poètica, intemporal.

Miquel-Lluís Muntané

Es tracta d’un treball literari que no pretén de cap manera idealitzar la pròpia biografia, sinó que vol fer-ne un objecte artístic autònom, que valgui per ell mateix com a font de gaudi estètic. El llibre admet, com a obra construïda que és, múltiples nivells de lectura, en la base dels quals hi ha, és clar, el relat dels fets: aquí hi ocupa un lloc destacat l’activitat literària de l’autor, tot i que no és el tema principal. No ens sorprèn que Muntané enceti el llibre relatant experiències de lectures primerenques, la literatura ja des de bon començament imbricant-se amb la vida. Hi anem trobant referències a les moltes activitats literàries, que, més enllà de la creació en si, ha realitzat Muntané, les quals l’han vinculat amb associacions d’escriptors, revistes literàries i editorials. Empreses que han forjat la nostra història literària més recent: AJELC, plataformes de difusió com la revista “Saba poètica”, les editorials Dalmau i Columna..., sense oblidar el tracte i reivindicació d’autors de generacions anteriors, com Miquel Arimany, perquè Montané té molt viva la consciència de pertinença a una determinada tradició cultural.

Per la seva intrínseca qualitat literària, per l’alt grau de consciència històrico-social i per la seva enorme dedicació activista, que un autor com Miquel-Lluís Muntané vulgui aportar la seva obra a un projecte en certa mesura ex-cèntric com emboscall és una satisfacció, alhora que suposa un repte d’exigència. És un premi que ens obliga a millorar. Un premi en tant que suposa el reconeixement d’algú que coneix profundament i directa el teixit socioliterari del nostre país, i que ens aporta visibilitat, dignificant-nos. Això ens obliga a esmenar-nos en fer la nostra feina, que és posar l’obra a disposició del públic amb la màxima cura i amb suficient eficàcia. Ja el 2012 vam poder publicar el llibre de poemes en prosa de Miquel-Lluís Muntané Hores tangents, i en aquella ocasió per raons diverses que al cap d’uns mesos ens van portar a un període d’inactivitat no vam poder acabar de respondre adequadament; per això, que hagi reiterat, poc després de la represa de la feina, la seva confiança envers el nostre projecte ens omple de satisfacció i ens encoratja, tant com ens fa apreciar i agrair la seva generositat.

Jesús Aumatell, Miquell-Lluís Muntané, Fèlix Martí
i Maria Dolors Reig van intervenir en la presentació.

Permeteu-me que en aquest punt faci un breu excurs per exposar molt sintèticament la gènesi i evolució d’emboscall, ja que és probable que molts dels presents no en sapigueu massa cosa: va néixer a Vic la primavera de 1998, i es dreçà sobre dos puntals, un d’ordre pràctic: l’autoprducció dels tiratges combinant els sistemes informàtics amb l’acabat manual; i un altre d’ordre socioliterari: oferir una plataforma de projecció a la literatura local, aleshores molt mancada d’iniciatives d’aquest tipus. La bona acollida de la proposta, sumada a la lleugeresa de la infraestructura necessària per sostenir-se, va permetre’n la continuïtat molt més enllà del que el seu promotor (jo mateix) mai hauria pogut preveure. Per la flexibilitat de les seves característiques, emboscall va poder anar-se adaptant al llarg dels temps als canvis derivats del context econòmic i sociocultural, obrint-se, més enllà de l’àmbit local al nacional, perquè amb el temps han sorgit d’altres plataformes similars que contribuïen a donar cobertura a aquell propòsit inicial. Amb tot, la crisi que he esmentat suara i que cap al 2012 ens va portar a un període d’inactivitat, és en bona part conseqüència d’aquests canvis, ja que semblava que davant del nou paradigma de difusió de la literatura que s’havia imposat al llarg del primer decenni del nou segle, calia una reformulació del projecte inicial, cosa que jo no havia estat capaç de fer. La represa, a principis de 2014, d’emboscall té com a objectiu inserir-se en aquest nou context amb un catàleg de qualitat i divers, que pugui interessar per tant un públic ampli.

L’obra de Miquel-Lluís Muntané s’afegeix, doncs, a un catàleg ric en autors i obres, en tant que inclou noms tan diversos com Felip Cid, Pilar Cabot, Jaume Sisterna, Rosina Ballester, Manel Queralt o Ricard Mirabete, o JMa Uyà, Àngel Rodríguez i Joan Josep Camacho Grau, per esmentar-ne alguns de vinculats a les comarques gironines. Creiem que en el context que se’ns imposa després dels daltabaixos socioeconòmics dels darrers anys, on la cultura ha vist minimitzat el seu rol, és primordial reivindicar-ne la necessitat, no en tant que objecte de consum, sinó com a activitat imprescindible per a la salut social. En això la literatura, que és l’art de la paraula, l’instrument que ens permet comunicar-nos, té un paper crucial, i comptar amb autors de la projecció i rellevància de Miquel-Lluís Muntané ens ajuda a traslladar-ho al públic.

Jesús Aumatell

Vídeo de la presentació: